Les falles en la meua vida

Sempre ha format part de la meua vida, encara que de vegades intermitent, eixa identitat de col·lectiu, cultura, llengua, música, cercaviles, pólvora i foc.

Encara que els meus pares havien format part de la comissió de la falla Centro, un gran amic de mon pare em va donar l’oportunitat de ser fallera Major infantil de l’Oest allà per l’exercici faller 1975/76, essent acompanyada pels meus germans.

Una vegada més i en la meua adolescència, l’any 1986 va ser un orgull besar eixa bandera de l’Oest, de fet, aquesta data és molt important per als joves fallers i falleres que s’inicien en la tasca apassionant de formar part d’aquesta comissió. Posteriorment, en els anys 1987 i 1988, vaig ser la Regina del Foc i la Regina de la Festa, respectivament. Durant tots aquests anys vaig estar acompanyada per les meues germanes, que també van formar part de la comissió.

L’any següent, el 1989, vaig ser fallera però sens ostentar cap càrrec i desprès, l’any següent, vaig deixar de pertànyer a la comissió de la Falla Oeste, perquè en aquests temps les directives estaven tradicionalment formades i dirigides per homes.
La meua generació sap que en aquells anys ser fallera d’una comissió era una presentació social en tota regla, de manera que les dones eren falleres entre tres o quatre anys, perquè quan l’amor arribava a la teua porta, l’entorn faller no era el més propici, excepte si la teua família formava part activa de la comissió fallera.

En generacions anteriors, com la de ma mare, les dones no solien ser falleres més d’un any. Eren altres temps i la condició de la dona també era una altra, prou diferent de l’actual. Afortunadament, la situació ha canviat i s’evidencien signes d’igualtat entre homes i dones. Així mateix, dins de l’àmbit familiar n’hi ha unes normes més obertes i amb més llibertat que abans.

Doncs bé, és cert que vaig deixar la Falla Oeste, però no de cor, això no ho vaig abandonar mai, perquè sempre pensava i m’emocionava amb la festa: la plantà dels monuments, les cercaviles, la cremà… D’alguna manera, sempre he sentit que tot això formava part de mi i esperava tornar amb el pas dels anys, encara que fóra en somnis. Durant un temps havia de conformar-me en tancar els ulls i reviure aquells dies que recordava fabulosos, divertits i em veia engalanada amb la meua indumentària valenciana, gaudint de la música, la pólvora i el foc.

Vull recordar a les meues avantpassades, que també van formar part de la Festa de les Falles, com la meua tia àvia Antonia Berruti Cheli, també la meua besàvia Rosa Llobell que era gran balladora i pertanyia al grup de danses així com a ma mare Rosa Maria Berruti, qui va formar part de la Falla Centro tant en la seua infantesa com en l’adolescència. De fet, en els meus somnis, vaig tenir com a primera opció seguir aquest camí que ja havien fet les dones de la meua família.

I clar, vostès es preguntaran com vaig arribar a Baix la Mar. Doncs bé, l’amor, perquè en la meua vida va aparèixer Alfonso, el meu marit, vinculat al barri de Baix la Mar pels negocis familiar, encara que mai no havia format part de la Falla. En nàixer la meua filla Marta l’any 2002, el somni faller va reviure amb més força i jo volia involucrar-la en la festa, apuntant-la a una falla, on poguera viure allò que jo somiava: la tradició fallera familiar, l’amistat, el treball, la plantà, la festa, la música, la pólvora i la cremà. Així que no ho vaig dubtar, Baix la Mar va ser l’opció, per proximitat al treball d’Alfonso, per solera, per olor a mar, perquè en aquest barri també van viure els meus avantpassats i, a més a més, perquè aquesta comissió em posava els péls de punta amb les seues genials ofrenes a la Mare de Déu dels Desemparats. I aquí, a Baix la Mar, vaig gaudir que Marta fora Fallera Major Infantil a l’exercici 2010/2011. No mai oblidaré els anys tan meravellosos en els quals Marta ha viscut la seua infantesa, amb els amiguets a qui encara estime amb bogeria, com sabeu.

I la màgia existeix. N’hi ha somnis que es fan realitat, perquè de sobte vaig encapçalar la comissió de la Falla Districte Marítim Baix la Mar, com a Fallera Major a l’exercici 2016/2017, quan tenia 48 anys. Això sí, la vida és per a viure-la, per a gaudir de la gent, per a impregnar-te de sentiments i estar protegida novament per la meua família: Alfonso i Marta i acompanyada, com no podia ser d’una altra manera, pels meus germans i per tota la comissió, on n’hi ha gent molt important per a mi.

He d’agrair a Joan Felip Sala i a Vicent Ivars, respectivament, per ser els responsables que aquests somnis es feren realitat. També donar les gràcies als fallers, falleres i companys de la Falla Baix la Mar per tot el que he viscut durant tots aquests anys. Baix la Mar ha estat sempre una gran família i espere que eixe esperit no es perda mai i que totes i tots formen un gran equip, amb llibertat per a opinar i treballar per la falla, cadascun en la manera que puga i estime, demostrant que som inclusius i igualitaris. Tota implicació de qualsevol persona, ja com a faller, col·laborador, etc., aportant temps de la seua vida per la falla és i serà imprescindible per a engrandir-la; com diu l’acudit “tota pedra fa marge” i si remen junts serem grans, molt grans, tant que no cabrem en els somnis.
Orgullosa de pertànyer a la Falla Baix la Mar

Visquen les falles de Dénia, on en cada cantó n’hi ha un casal per a poder gaudir de l’experiència per sempre.

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vosté tinga la millor experiència d'usuari. Més info

acceptar
Grandària de la Font