Explicació Elegant Extravagància

Artista: David Sánchez Llongo.

Crítica: Juan Céspedes.

En aquests temps tan bojos

resulta inexplicablement fantàstic

riure’t de les bogeries socials

que, en altre moment, farien fàstic.

 

Sabem que estos versos

no tenen lògica ni trellat.

Tampoc en té que el veïnat

en coentor estiga ensenyat.

 

Per això la Mar ha decidit

endinsar-se en aquest sender

i explicar, amb molta gràcia, 

l’extravagància del poder. 

 

Parlem de política… Quina peresa!

Ja no es respecten els regidors,

sempre atacant-se com la guerra,

enmig del fang semblen uns porcs.  

 

Res els importa el que opinem,

ben elegants “ens defenen”,

això diuen per complaure

als babaus que per ells s’alteren.

 

I del clima? Què en penseu?

Anar en calçotets a gener

és tota una novetat graciosa

mentre no se’t gele el cacauer. 

 

“No patiu, que tot és mentida,

un invent del progressisme”.

Com s’afonen els xalets de la costa

riu-te tu del negacionisme. 

 

Almenys alguna cosa ha canviat

i la gent ja no es clava pel sexe,

cadascú pot identificar-se com és

sense tolerar ningú que el vexe. 

 

Me les pire per les rames,

fer la crítica ens torna trompellots.

Millor us esperem al març

per riure’ns de les escenes i ninots. 

 

Podem ser elegants i prepotents,

aparentar allò que vols reflectir.

Però la coentor no amagaràs,

l’extravagància t’enganxarà.