KROMATICA

EXPLICACIÓ: JAUME PÉREZ PUIG
ARTISTA: EL TALLER DE LLONGO

Aquest és enguany el lema de la nostra Falla, cromàtica, paraula grega que significa que pertany o és relatiu als colors.

Ni més ni menys, la nostra Falla enguany ens parla d’allò més fonamental i de la importància de la creació dels colors per a totes i tots nosaltres.

En les coses quotidianes que fem dia rere dia, hi ha qui es queda en blanc, uns altres es posen morats de menjar, i a molts els agrada posar verd a altra gent.

Hi ha qui està negre de tant de lluitar i que tot els vaja malament. També hi ha premsa, i premsa molt groga, que els agrada airejar els draps bruts de les persones i fer negoci. El color d’un príncep només pot ser blau, encara que de tant en tant també pot eixir, de manera voluntària i cobrant, per descomptat, en una premsa rosa.

Però si mires bé, la falla també ens parla d’altra cosa no tan superficial: la lluita de la llum, davant l’avanç imparable de la foscor, o del més negre dels forats.

Començarem pels tres colors primaris o purs, que estan representats per tres guerrers: el blau, el magenta i el groc, que s’enfronten a l’absència de llum: el color negre.

Aquests tres guerrers venen a lloms del drac de la llum, el color blanc. Sense la llum, res seria possible en “Kromàtica”, ni en la vida, i el color negre ho sap.

El color negre és un gran guerrer emmascarat que sempre ens intentarà confondre, lluitant constantment amb el blanc i amb la llum del monument.

Tots tenim un color preferit, un color que ens dona confiança, força, calma, energia, visibilitat. Res d’això seria possible sense la diversitat que naix de la barreja dels tres colors purs o primaris per a crear una ampla paleta de colors, barrejant-se una vegada i una altra entre ells. És una gran metàfora de la vida: com més barreja, millor; més diversa i més rica culturalment serà la nostra societat.

I aquesta barreja la representa el remat de la falla, amb un drac blanc que porta al seu llom el més dolç dels guerrers: el dels colors pastís, que llueix amb tots els colors de l’arc de Sant Martí, sinònim de llibertat i diversitat.

Tan sols ens queda pegar la volta per la ciutat de les aquarel·les, dels llapis de colors de la nostra infantesa, amb les quals vam fer els nostres primers dibuixos, per acabar arribant al color estendard de la nostra Falla: el color de la lluita infinita i d’eixa mar que sempre ens marca el nostre camí i que sempre és un espill a seguir.

En definitiva, la nostra Falla és color, és vida, i a més, si escoltes bé, sense pressa, és una falla que parla!