Explicació Origen
Explicació Origen
Explicació: Aina Grimalt Timoner
Al principi, no hi havia res. Només un buit absolut, tan profund que ni tan sols
les paraules podien existir per descriure’l. La foscor regnava, sense colors, sense
formes, sense moviment. El temps encara no havia nascut, i tot era un etern present,
immòbil i silenciós. Però, de sobte, aquell silenci es va trencar. Amb un esclafit
monumental, el Big Bang va encendre l’Univers, omplint el no-res amb energia,
llum i possibilitats infinites.
Enmig d’aquella explosió primigènia, dues xicotetes partícules es van trobar
per primera vegada. Eren àtoms, senzills però carregats de potencial: Hidrogen i
Heli. Es van observar, es van apropar i, en un contacte tímid però decisiu, van crear
llum. Aquella espurna no només els va fer visibles, doncs també va ser l’inici d’una
dansa còsmica. Es van fusionar, unint-se en un vincle indestructible que va donar
pas a les primeres estrelles.
Les estrelles, aquelles llars de foc celestials, van començar a treballar. A les
seues entranyes, els àtoms es combinaven, creant elements més pesants: carboni,
oxigen, ferro… Cada explosió estel·lar, cada supernova, escampava aquests
elements per l’univers, sembrant la matèria que algun dia donaria forma als planetes,
als mars, i a la vida mateixa.
Però no tot era caos. Quatre Forces invisibles governaven aquest univers en
expansió: la Força Nuclear Feble era la força que separava i desfeia allò que s’unia
massa; la Força Nuclear Forta era la que amb la seua empenta unia els nuclis amb
una força incommensurable; la Força Electromagnètica era la que estenia el seu
poder fins als límits de l’infinit, jugant amb atraccions i repulsions; i finalment, la
Força Gravitatòria, la força més serena però també la més poderosa, que mantenia
tot l’univers cohesionat, fent que els astres es trobaren i que la matèria es reunira en
planetes i galàxies.
Aquestes Forces, juntament amb el Temps, un vell savi que avançava sense
pressa però sense pausa, van establir les regles de l’existència. El temps, amb la
seua paciència infinita, va veure com la matèria es transformava en vida, i com
aquella vida començava a explorar els seus propis orígens.
Amb el pas dels eons, l’univers es va convertir en una simfonia de formes,
colors i moviments. La vida, en un petit racó d’un univers immens, va començar a fer
preguntes: D’on venim? Qui som? Què és tot això que ens envolta?
La resposta era un trencaclosques d’idees i descobriments, una poesia feta
de ciència i art. Cada cèl·lula, cada àtom, era una peça d’aquesta història. Cada
estrella, un recordatori del lloc d’on venim. I així, la humanitat, en el seu petit racó de
l’univers, va començar a homenatjar la intel·ligència i el coneixement, construint
civilitzacions que celebraven el miracle de l’existència.
L’Univers és una història d’amor, una dansa eterna entre forces invisibles i
elements visibles, un poema escrit amb llum, matèria i temps.
ORIGEN comença amb una espurna, un contacte tímid entre dues partícules
perdudes en la foscor. I aquesta espurna és la llum que il·lumina tot el que som i tot
el que serem.
Patrocinadors
