Les falles són la memòria d’un Poble
Que són per a mi les falles? Difícil resposta, crec que cadascú tindrà la seua personal, jo tinc la meua, les falles són part de la meua memòria, eixa que de tant en tant, va molt bé tornar a mirar, parar i deixar passar davant dels teus ulls, com si foren les millors de les diapositives, per a tornar a saber qui eres, d’on vens i cap a on vas. Aquest viatge per la meua memòria fallera en porta a tornar a vorer un xiquet, que mentre no va poder apuntar-se a la falla, feia els passacarrers darrere de la banda de música.
Recorde perfectament la primera “apuntà”, no vos podeu imaginar el respecte que imposaven, sabia que estava en el lloc adequat. La insolència de la joventut, va fer que ens tornàrem tornillos, (els més vells saben que vull dir), per a lluitar contra un búnquer, i quin búnquer!!!. La meua memòria ha de ser justa amb aquesta gent, fallers i falleres, en uns anys molt difícils, van saber que les falles eren alguna cosa més, eren llengua, indumentària, fer llibrets com cal, fer carrosses i presentacions com ningú, i un saber estar que era l’enveja de tots, per a quan arribara Març, vorer l’esforç de tot un any plantat en mig del carrer Pont, no vos podeu imaginar l’orgull que sentien al pertànyer a la falla Baix la Mar, els estime i enyore a tots molt, i no saben ells l’orgull que és per a mi que formen part de la meua memòria fallera.
I de sobte el temps passa i veus com continua incorporant-se gent, amb idees diferents, unes altres formes de fer les coses, però mai sense perdre el camí, i veus créixer a gent, que fa no res eren nanos, al comandament de la falla, i ja no eres un xiquet, ja eres pare, i intentes que la memòria no es perda i veus amb orgull que ho entenen, i se’n pugen al carro d’aquest món meravellós que són les falles i la falla Baix la Mar.
Portem dos anys de parada, i la por de perdre la memòria sempre està aquí, però vaig recordar una dita que deia més o menys així: La memòria és com una flama que tenim dins nostre que tan sols necessita l’espurna d’una vivència per a reviure al nostre interior.
Setembre de 2021, falles calor, camals curts, i una sensació estranya al cos, i de sobte……música!!!!!, una banda de música fent una cercavila, i ja no va fer falta més, vaig tornar a ser eixe xiquet, que fa molt de temps, anava darrere d’una banda de música pels carrers de Dénia, el cercle es tanca, la flama continua encesa.
Les falles són per a mi la memòria d’un poble feta de cartró, fusta i mil i un colors, però també com em van dir moltes vegades la gent d’eixe búnquer, les falles són memòria viva de la gent per a recordar qui eres, i d’on vens. I després dels anys, tornen a tindre raó, jo ja no puc ser d’un altre lloc, sóc faller de la falla Districte Marítim, Baix la Mar, i ho puc dir amb orgull, LA MILLOR FALLA DE DÉNIA!!!!!
Jaume Pérez Puig
