La Falla engloba la meua vida

El què és per a mi la falla és una pregunta difícil de respondre, ja que la falla engloba pràcticament tota la meua vida. Una immensa barreja de vincles i relacions lligada a un conjunt de sentiments i emocions que m’han fet créixer i aprendre.

Els orígens de la meua vida fallera marinera es remunten allà el 1956, quan el meu pare se’n va anar a viure al carrer de l’Escollera, al barri de Baix la Mar. En aquest barri va créixer i posteriorment en la seua joventut al 1970 passà a formar part d’aquesta comissió junt als seus germans i bona part dels/les seus/es cosins/es “els benisseros”.
Més tard, després de casar-se amb ma mare i néixer la meua germana, a l’any 1980/81 amb la presidència de Vicent Seguí tots junts s’apuntaren a la falla.

Al cap de 5 anys vaig néixer jo i la sang marinera ja corria per les meves venes, segons els meus pares m’agradava molt la falla i mai tenia prou. Tant és així que en tan sols 4 anys em van anomenar Regina del Foc, en aquella època érem les encarregades de pegar-li foc a la falleta, però la meua il·lusió i passió per la falla superaven qualsevol por.
Aquell any el recorde amb molta estima, i és a partir d’ací on a la meua memòria perduren molts moments, en venen al cap els divendres de casal
(al local de la Barra Llarga); nits de carrosses a “Migaraje”; assajos de presentacions al Condado… Una infinitat de records inesborrables de la meua ment i del meu cor, però el principal i el que sempre està present en cadascun d’aquests records és la gent que té Baix la Mar; gent incansable i feinera que no tenen mai un no per resposta. Quan a un/a se li venia una idea al cap els altres ja la tenien feta, tota eixa gent que encara que alguns/es ja no estan, van saber deixar la lliçó ven apressa abans de marxar.
Any rere any i amb aquesta lliçó vaig passar de ser una xiqueta de la xicalla marinera a formar part de la comissió gran, on he intentat posar eixe esforç i valors en els diferents càrrecs que he tingut, amb aquesta actitud d’incansable.
Al 2006 coneixia a un xic de Beniarbeig a qui, el primer que li vaig dir és:” – Mira, jo no tinc temps per festejar, que soc fallera i la falla me lleva massa temps, sobretot els divendres que tinc que anar al casal a cobrar quotes amb la meua Mariajo!”. La resposta d’ell va ser que no li importava, i que si era per això que ell també s’apuntava de faller. Així que això va fer i per ací la comissió s’ha quedat!
Al cap d’uns anys va arribar, al 2012 un somni inoblidable per a mi, ser la màxima representat d’questa falla, tot un orgull. Va ser un any de moltes emocions gravades per sempre en el meu cor.
Tot seguit formava una família amb Juanvi (el de Beniarbeig) i venien les nostres filles Elia i Carlota, dos xiquetes per les que també corre la sang marinera i des del naixement els estem inculcant l’esperit faller de Baix la Mar i ensenyant-los els grans valors d’aquesta festa.

Ara, fa poc però també molt…al 2019, el meu home va eixir capità d’ aquesta gran travessia (mai millor dit), junt amb Paula ,Cesc i Nuria celebràvem un any inoblidable i inigualable. Tot estava eixint redó…fins arribar al mes que més esperàvem i desitjàvem, el nostre benvolgut març que no ens anava a portar moltes bones noticies.
El dia 10 de març decidia parar-se el món sencer, se’ns apagaria tot, tot un any d’esforç, de feina, d’ il·lusions, de sobte el que més esperàvem amb tanta gana es va paralitzar. Si, un maleït virus, anomenat Covid va arribar a la nostra vida que lligada a la falla, ens donava una altra lliçó, confiança, esperança i paciència. Com deia la meua iaia tot passa i açò ja ha passat! Qui anava a dir-me a mi… que a aquell xicon de Beniarbeig li duraria tant la presidència!

Hui després de 2 anys i tres marços sense falla, hem tornat i tenim els nostres ninots al carrer! Així què comence la festa!
Paula, Cesc i la gran xicalla marinera; corregueu! tragueu els vostres monos, els vostres coets i les vostres vestimentes de gala! Anem a fer molt de soroll, que fins el vint de març se’ns senta per tota Dénia com el que som, els incansables, els que no es rendeixen mai!
Núria, Juanvi, fallers i falleres, ja estem ací, vam dir que tornaríem i ho hem complit, que tremole el barri dels mariners i Dènia sencera. I com diu el nostre lema: “NO HAY QUIEN PUEDA CON LA GENTE MARINERA!”

ELIA BALLESTER MAHIQUES

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vosté tinga la millor experiència d'usuari. Més info

acceptar