Les falles són el Passat, el Present i el Futur

Parlar de falles en la meua vida és parlar de tradició, devoció, música, color, pólvora, olor… sentiment.

De ben menudeta he estat vinculada al món de les falles. Vinc d’una família fallera de tradició. El meu iaio fou un dels fundadors de la falla les Roques. El meu oncle, Juan el Copat, va ser president i va traure a ma mare la seua Fallera Major.

No puc ni dir-vos la de vegades que li vaig fer a ma mare i a la meua iaia que em contaren tot el que havia passat durant aquell any, des que la taula es va parar a casa el dia de la presentació i no es va llevar fins a l’endemà de Sant Josep, fins que l’oncle Juan es va quedar dormint el segon dia de falles a la banyera del cansament que tenia, el pobre home…

Lògicament ma mare em va apuntar a fallera i recorde com si fos ahir, les “bregues” que tenia amb ella i amb la meua iaia perquè no volia llevar-me el trage a la nit ni els monyos. Fixeu-vos fins a on vaig aplegar que, un dia de Sant Josep, després de l’ofrena, em van llevar el vestit i mentre els majors dinaven, jo vaig entrar d’amagades a l’habitació i me’l vaig posar, i en el carrer Sant Vicent de la Roqueta, on nosaltres vivíem, ens reuníem els xiquets a tirar coets, i allà que vaig eixir jo tota xula a migdia amb el meu trage ben posat, a hores d’ara encara no sé on em vaig arrimar, però em vaig embrutar tota la falda de lleixiu, vos podeu imaginar el disgust.

Va haver-hi uns anys en què no era fallera, en aquella època no hi havia júniors i clar, aplegava un moment que els xiquets érem massa grans per anar amb els menuts i massa menuts per anar amb els grans, bé, doncs jo em posava un trage de ma mare i anava al carrer a vore l’ambient de falles, i això sí, el que no vaig fallar mai va ser a l’acte de l’ofrena a portar-li flors a la verge, era l’excusa perfecta per a vestir-me oficialment de fallera.

Recorde posar-me la banda de Fallera Major de mare i somniar quan seria jo Fallera Major.
La vinculació de mon pare Pepe, el Biri, amb la Falla Baix la Mar, de la qual ell era membre, feia que jo anara els dies de Sant Josep a dinar amb ells i passara molt de temps a la falla, allò va fer que a poc a poc aquest sentiment de la falla marinera m’encisara i va fer que m’enamorara de la seua manera d’entendre les falles.

Tot va aplegar quan ja vaig poder apuntar-me a fallera, tenia clar que Baix la Mar era la falla del meu cor.

Ací som com una gran família. Ens alegrem quan ens passen coses bones i ens ajudem els uns als altres quan ens necessitem.
Vaig tindre el privilegi de ser Fallera Major l’any 2001 amb una fantàstica persona, El Poté. Ell va fer que el meu somni es fera realitat. La veritat és que va ser un any molt especial, sempre recordaré l’estima rebuda per totes les persones que van estar al nostre costat, i mira que hi va haver molta gent…

Sempre m’havia fet il·lusió presentar l’acte de proclamació de la Fallera Major de la falla i l’any 2019, quan els meus amics Paco i Maica van ser els màxims càrrecs, vaig tindre el privilegi de ser la presentadora. He de reconéixer que va ser una de les experiències més gratificants i enriquidora de la meua vida, acte que em va servir per a presentar la nit del dia del faller uns mesos després.

He vist créixer a aquests xiquets i xiquetes que eren xicotets quan jo vaig entrar a la falla i ara ja són part de la comissió gran, inclús la majoria ja han ostentat el màxim càrrec de la falla.

M’ompli d’emoció vore els xiquets i xiquetes de les meues amigues ser nomenats presidents i falleres majors infantils.
Ací he tingut l’orgull i la satisfacció de vore a les meues nebodes, Carla i Mar, ser les Falleres Majors infantils de la nostra falla i a Mar ser Fallera Major Infantil de Dénia, a la meua cunyada Carol, Fallera Exemplar de Dénia, a Víctor president de la falla just l’any del canvi d’ubicació.

I de fa huit anys cap ací tinc una nova il·lusió en el món de les falles i és vore a la meua xiqueta vestida de valenciana.
Recorde perfectament cada vegada que ma mare m’ajudava i m’ajuda a vestir-me de fallera, se li accelera la respiració i jo sempre li deia “Mamà no respires així que em fas nerviosa” i ella sempre em deia, filla és l’emoció. Ara soc jo a qui se li accelera el cor quan la vestisc a ella de fallera i ella és la que em diu a mi que la faig nerviosa. Ara és ella la que sempre vol posar-se el trage de fallera i la que juga sempre que pot amb la meua banda de Fallera Major.

Ara tinc una altra manera d’entendre i viure les falles.

Com haureu pogut observar, les falles són el passat, el present i el futur d’una festa que tan sols els que la sentim dins del cor l’entenem.

Que cap pandèmia ens lleve mai la il·lusió de cremar per a tornar a començar, ni la d’ensenyar als nostres menuts les tradicions de la nostra terra i el sentiment per la nostra festa.

Gema Baeza Ibáñez

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vosté tinga la millor experiència d'usuari. Més info

acceptar