Una volta l’artista té acabada la falla, allà anem tots junts per ella, góndoles carregades cap a les naus a Dénia. El bo ve a l‘hora de descarregar, tots formant escàndol i quan hem anat a descarregar falla sempre n’hi ha algú que indica com cal fer-ho, saps doncs, en eixe moment, qui és el que mana. Una volta descarregada es guarda fins als grans dies de la plantà.
El dia la plantà apareix un grup de gent amb els monos rosa o amb les jaquetes de la falla preparats per a aquest gran dia. Una vegada arribes al carrer Dr. Fleming que creua amb Sanchis Guarner ja sents aquests nervis fallers, aquell que et va preguntant: guanyarem??? Quedarem bé o malament???
I en eixe moment quan arranquen el motor de la grua i comencen a pujar el ninot de la peça central cap a dalt, aquest moment és emocionant, estem tots pendents i et fas la pregunta. Encaixarà?? Perfecte!!! Acaba encaixant, uf!! Què bé!
Per últim quan ja l’artista se’n va, ve una de les parts que sincerament més m’agrada. Posar arena i gespa, allí estan tots, carretó en mans i pala, sacs d’arena cap amunt i cap avall. Acabes amb més arena tu que la falla.
Després ve l’hora de posar la gespa, tots ganivet en mà perquè quadre tot bé. I per a rematar sempre la corfa, graveta, plantes amb flor i altres decoracions que sempre als nostres artistes se’ls ocorre.
Personalment, és un dels moments que més he trobat a faltar, però prompte tornarem a traure monuments i a preparar la falla.
Pablo Ivars Hostalrich.
