Que són les falles per a mi? Se m’ocorren moltes paraules capaces de descriure aquest sentiment: festa, germanor, música, març… però les més destacades sense dubte són esforç i feina. M’he criat a Baix La Mar, sabent, de primera mà que sense esforç, res és possible, sabent, que darrere d’una carrossa, d’una presentació, d’un dinar o de qualsevol esdeveniment hi ha hores i hores de feina de gent que fa la nostra falla més gran si cap treballant desinteressadament.
La gent de Baix la Mar són sense dubte més que els meus amics, són la meua segona família, en la que m’he criat i m’ha vist créixer, la que em va veure ser fallera major i convertir-me en qui sóc avui. La falla per a mi és cultura; és saber respectar les tradicions i canviar-les quan siga necessari, és defendre el que és nostre; la nostra festa, la nostra llengua i la nostra història, que per davant de tot i tots, és nostra i és única.
Per a mi ser fallera és una manera de viure, i això, és un sentiment que només nosaltres tenim, ser part d’això, per a mi, és un privilegi, i em sent afortunada d’estar envoltada d’aquest sentiment, em sent afortunada de poder dir que sóc fallera de Baix la Mar, la meua segona casa. Per a mi la falla és sentir, sentir la pólvora els matins de falles, sentir les rialles dels teus amics, és sentir la música, i també plorar de tant en tant, una barreja de sentiments que sols nosaltres entenem a març, el nostre mes preferit. Els dies de plantà s’acosten, i dolen més que mai, trencant-nos el cor per segona vegada.
Hem de ser forts, forts pel nostre sentiment faller, que és això, sols nostre. Tornarem a sentir el sòl vibrar, tornarem a ballar i cantar, i tornarem a gaudir de les falles, més que mai. Les falles m’han unit a molta gent, de dins, i fora de baix la mar, ells han fet que la paraula germanor cobre sentit, unint-nos a tots per un mateix significat: estar junts incondicionalment, ara més que mai, març s’acosta, ja està aquí, i tots tenim el mateix buit, trobem a faltar els divendres al casal, la música, la festa, i vestir-nos, trobem a faltar tirar coets, i gaudir de les falles, trobe a faltar les proves de trage i abraçar-me amb la gent desprès dels premis, trobe a faltar les falles. En Baix la Mar he après per davant de tot, a ser fallera, a viure aquesta vida, i a ser tan feliç com ens fan les falles, que són part de mi.
Des que tinc memòria he passat quasi tots els diumenges sinó tots envoltada del món faller, creixent envoltada de pólvora i sabent sempre que sense esforç no n’hi ha recompensa, i les falles més enllà de l’esforç són sentiment, i és viure a la nostra manera, ser faller de la mar és una forma de viure la teua història fallera, i sense dubte, és la meua.
Aitana Montero Castro
