Quan de menut et proposen si vols ostentar el màxim càrrec infantil, no ho dubtes ni un segon i quasi sense adonar-me’n ja estava jo embarcat l’any 1990, bastó de comandament en mà. Prèviament ja havia tingut una experiència l’any anterior, essent coeter. Tots aquests fets van anar marcant la meua vida fallera, aprenent dels més grans. De sobte, et veus fer el salt a la comissió gran i treballar per la falla: fer carrossa, delegació de festejos, ajudant a les tasques de plantà, ajudant a tots els càrrecs que any rere any confien i compten amb tu. Finalment, tot esforç té la seua recompensa i un dia et converteixes en President de la Falla Baix la Mar. Realment aquest any és bonic, però suposa un gran esforç, si bé és cert que quan estimes allò que fas no te sap gens mal dedicar a la festa i a la teua falla el que calga.
De la mateixa manera que vaig aprendre de xicotet el sentiment faller, tant la meua dona com jo hem transmet a la família que hem format junts l’estima per la festa fallera, apropant-los als nostres arrels perquè puguen mantenir una tradició que ens ha fascinat des de sempre i en això estem ara.
Per tot i per tant, fa trenta-set anys que he nascut aquí i en aquesta festa moriré, la millor del món: Les Falles.
Juan Antonio Cabrera Gómez
